CRONICA JORNADA 12
Malauradament, les condicions meteorològiques només permeteren que dos encontres arribaren a la seua fi, si be es cert que un tercer, el que enfrontava al Ciutat de Cullera amb el Villalonga, seria suspés pels incidents que s'originaren dins del camp a falta de quinze minuts per a la conclusió del partit.
Aquest xoc, pese a disputar-se sobre gespa artificial, estigué a punt de no iniciar-se però finalment la decisió arbitral fou que començara malgrat l'aigua que queia a cantes sobre el municipal "La Aeria" de Cullera. D'aquesta manera el Villalonga començà a exhibir una de les seues millors cares i les aproximacions amb perill sobre la porta del seu adversari no es feren d'esperar. L'encert no fou positiu per als homes de Juan Pablo que, encara que la saga riberenca aturava bona part de les arribades visitants, quan aquestes aproximacions acababen en dispar final, aquest no es traduïa en gol. Per la seua part, el Ciutat de Cullera només tingué el protagonisme en aquesta primera meitat mitjançant una tímida arribada sense excesiu perill.
A la represa el Cullera isqué amb una altra actitud que el dugué a ser ell qui controlara el partit. El futbol comença a aflorar i en una bona jugada trenada l'equip roget obria el marcador. La diana fou protestada per l'equip de Villalonga que reclamava que l'anotador del gol estava en posició antireglamentària. Pocs minuts més tard començaria l'espectacle que deuria de ser eradicat de qualsevol terreny de joc. Segons fonts del Ciutat de Cullera, un jugador del Villalonga era expulsat pel col-legiat per agredir un contrari. L'equip blavet es quedava en inferioritat numèrica. No molt mes tard, altre futbolista visitant veia de nou la cartolina roja per la que l'àrbitre considerava una nova agressió. Aquesta circumstància propicià que ambdós equips es mesclaren en una monumental picabaralla que originà que el partit fora suspès quan encara restaven 15 minuts per arribar als 90.
Així, difícilment es reprendrà el que queda d'encontre i els tres punts quedaran del costat del Ciutat de Cullera en un duel lamentable on esperem que els causants de tant trist episodi siguen sancionats amb duresa.
El Xeresa i la Vall d'Alfandech disputaren un dels grans duels de la jornada que quedà deslluït pel mal estat que presentava el municipal de Xeresa a causa de la pluja, que impossibilità que es pogués gaudir d'un encontre vistós.
En un partit del mes polèmic, el gol inaugural no es fou d'esperar. Poc després d'haver-se produït la xiulada inicial i després d'una una jugada on la parròquia visitant reclamà penal, el Xeresa anotava l'1-0. A partir d'aquesta diana, el conjunt local prendria la batuta de l'encontre, el que li valdria abans d'arribar al descans, gaudir d'una ocasió clara per a anar-se'n als vestidors amb el partit quasi sentenciat. Però l'encert no fou el mateix que en els primers compassos i el Xeresa seguiria manant per la mínima i deixant d'aquesta manera, una segona meitat oberta a qualsevol desenllaç.
En el segon acte les tornes canviarien i la Vall d'Alfandech pasaria a prendre les rendes de l'encontre. En una bona combinació, l'equip de Bautí Espí neutralitzava el lluminós. La pressió vallera va persistir durant uns quants minuts més, però el col-legiat de nou s'erigia com a trist protagonista de l'encontre i expulsava a un jugador groguet, deixant a l'equip visitant considerablement mermat. Sense massa ocasions clares que destacar, tret dos possibles penals no assenyalats com a tals, un per cada bàndol, conclogué l'envit amb repartiment de punts per a dos equips que des del primer minut de joc buscaren la victòria com a única alternativa i on quedà novament demostrat que en la segona regional no hi ha cap jornada en la que un àrbitre no destaque per la seua desastrosa actuació.
Altre dels encontres que pogueren disputar-se en la vesprada del diumenge fou el Xeraco-Conde. Ambdós equips de la part alta de la taula classificatòria mesuraven les seues forses en un duel del mes interessant.
El partit començà tinguen al Xeraco com a clar dominador de l'envit. La pluja feia que el terreny de joc estiguera mes ràpid i aquesta circumstància no li era ni molt menys favorable a l'equip de l'Alqueria de la Comtessa, acostumat a superfícies de terra. El Xeraco cobraria avantatge al marcador per mitjà d'un autogol del Conde. Les aproximacions al àrea grogueta no eren poques, però l'encert per part xeraquera no seria la de altres vesprades.
Amb la mínima per al Xeraco es donaria pas al segon temps. Aprofitant un llançament des del cantó, l'equip de casa tornava a marcar i colocava d'aquesta manera el gol de la tranquil-litat. Una tranquil-litat ficticia donat que les coses es complicaren per a l'equip que entrena Aguilar i el Conde retallava distàncies a falta de quinze minuts per a la fi de l'encontre. De nou els fantasmes de la remuntada planejaren sobre el municipal de Xeraco, però la esquadra blanca no ve perdre ni la concentració ni els nervis i aconseguí mantenir el resultat que li dona els tres punts.
Els restants encontres foren ajornats a causa de les precipitacions. La Font-Benirredrà, Piles-Benifairó, Real-Sueca United i Bellreguard-Daimús no iniciaren els seus partits. Si ho feren el Daimús i el Benirredrà el dimecres en el partit pendent que ambdós tenien.
En dit encontre, l'equip que dirigix Quique Plà tornà a ratllar a un bon nivell, però els resultats seguixen castingant-los i tornaren a sucumbir per la mínima. En un partit on el quadre blanc-i-negre tingué un bon inici, el Benirredrà aconseguía foradar la xarxa del seu opositor i obria d'aquest mode el camí per a fer arribar la primera victòria a domicili de la temporada. Però el conjunt daimusenc, en una de les seues poques aproximacions, posaria les taules al marcador aprofitant una jugada a baló parat. La segona meitat seria de pren i dona per als dos equips, i quan tot pareixia indicar que l'empat seria el resultat amb el que s'arribaria a la fi del duel, el Daimús aconseguiria al 85 el gol de la victòria que deixava a un Benirredrà afonat sense temps per a més.
Aquest xoc, pese a disputar-se sobre gespa artificial, estigué a punt de no iniciar-se però finalment la decisió arbitral fou que començara malgrat l'aigua que queia a cantes sobre el municipal "La Aeria" de Cullera. D'aquesta manera el Villalonga començà a exhibir una de les seues millors cares i les aproximacions amb perill sobre la porta del seu adversari no es feren d'esperar. L'encert no fou positiu per als homes de Juan Pablo que, encara que la saga riberenca aturava bona part de les arribades visitants, quan aquestes aproximacions acababen en dispar final, aquest no es traduïa en gol. Per la seua part, el Ciutat de Cullera només tingué el protagonisme en aquesta primera meitat mitjançant una tímida arribada sense excesiu perill.
A la represa el Cullera isqué amb una altra actitud que el dugué a ser ell qui controlara el partit. El futbol comença a aflorar i en una bona jugada trenada l'equip roget obria el marcador. La diana fou protestada per l'equip de Villalonga que reclamava que l'anotador del gol estava en posició antireglamentària. Pocs minuts més tard començaria l'espectacle que deuria de ser eradicat de qualsevol terreny de joc. Segons fonts del Ciutat de Cullera, un jugador del Villalonga era expulsat pel col-legiat per agredir un contrari. L'equip blavet es quedava en inferioritat numèrica. No molt mes tard, altre futbolista visitant veia de nou la cartolina roja per la que l'àrbitre considerava una nova agressió. Aquesta circumstància propicià que ambdós equips es mesclaren en una monumental picabaralla que originà que el partit fora suspès quan encara restaven 15 minuts per arribar als 90.
Així, difícilment es reprendrà el que queda d'encontre i els tres punts quedaran del costat del Ciutat de Cullera en un duel lamentable on esperem que els causants de tant trist episodi siguen sancionats amb duresa.
El Xeresa i la Vall d'Alfandech disputaren un dels grans duels de la jornada que quedà deslluït pel mal estat que presentava el municipal de Xeresa a causa de la pluja, que impossibilità que es pogués gaudir d'un encontre vistós.
En un partit del mes polèmic, el gol inaugural no es fou d'esperar. Poc després d'haver-se produït la xiulada inicial i després d'una una jugada on la parròquia visitant reclamà penal, el Xeresa anotava l'1-0. A partir d'aquesta diana, el conjunt local prendria la batuta de l'encontre, el que li valdria abans d'arribar al descans, gaudir d'una ocasió clara per a anar-se'n als vestidors amb el partit quasi sentenciat. Però l'encert no fou el mateix que en els primers compassos i el Xeresa seguiria manant per la mínima i deixant d'aquesta manera, una segona meitat oberta a qualsevol desenllaç.
En el segon acte les tornes canviarien i la Vall d'Alfandech pasaria a prendre les rendes de l'encontre. En una bona combinació, l'equip de Bautí Espí neutralitzava el lluminós. La pressió vallera va persistir durant uns quants minuts més, però el col-legiat de nou s'erigia com a trist protagonista de l'encontre i expulsava a un jugador groguet, deixant a l'equip visitant considerablement mermat. Sense massa ocasions clares que destacar, tret dos possibles penals no assenyalats com a tals, un per cada bàndol, conclogué l'envit amb repartiment de punts per a dos equips que des del primer minut de joc buscaren la victòria com a única alternativa i on quedà novament demostrat que en la segona regional no hi ha cap jornada en la que un àrbitre no destaque per la seua desastrosa actuació.
Altre dels encontres que pogueren disputar-se en la vesprada del diumenge fou el Xeraco-Conde. Ambdós equips de la part alta de la taula classificatòria mesuraven les seues forses en un duel del mes interessant.
El partit començà tinguen al Xeraco com a clar dominador de l'envit. La pluja feia que el terreny de joc estiguera mes ràpid i aquesta circumstància no li era ni molt menys favorable a l'equip de l'Alqueria de la Comtessa, acostumat a superfícies de terra. El Xeraco cobraria avantatge al marcador per mitjà d'un autogol del Conde. Les aproximacions al àrea grogueta no eren poques, però l'encert per part xeraquera no seria la de altres vesprades.
Amb la mínima per al Xeraco es donaria pas al segon temps. Aprofitant un llançament des del cantó, l'equip de casa tornava a marcar i colocava d'aquesta manera el gol de la tranquil-litat. Una tranquil-litat ficticia donat que les coses es complicaren per a l'equip que entrena Aguilar i el Conde retallava distàncies a falta de quinze minuts per a la fi de l'encontre. De nou els fantasmes de la remuntada planejaren sobre el municipal de Xeraco, però la esquadra blanca no ve perdre ni la concentració ni els nervis i aconseguí mantenir el resultat que li dona els tres punts.
Els restants encontres foren ajornats a causa de les precipitacions. La Font-Benirredrà, Piles-Benifairó, Real-Sueca United i Bellreguard-Daimús no iniciaren els seus partits. Si ho feren el Daimús i el Benirredrà el dimecres en el partit pendent que ambdós tenien.
En dit encontre, l'equip que dirigix Quique Plà tornà a ratllar a un bon nivell, però els resultats seguixen castingant-los i tornaren a sucumbir per la mínima. En un partit on el quadre blanc-i-negre tingué un bon inici, el Benirredrà aconseguía foradar la xarxa del seu opositor i obria d'aquest mode el camí per a fer arribar la primera victòria a domicili de la temporada. Però el conjunt daimusenc, en una de les seues poques aproximacions, posaria les taules al marcador aprofitant una jugada a baló parat. La segona meitat seria de pren i dona per als dos equips, i quan tot pareixia indicar que l'empat seria el resultat amb el que s'arribaria a la fi del duel, el Daimús aconseguiria al 85 el gol de la victòria que deixava a un Benirredrà afonat sense temps per a més.
0 comentarios:
Publicar un comentario