El Bellreguard no cedix terreny i continua al cap de la taula classificatòria després de vèncer al Villalonga en un altre encontre en el que els deixebles de Toni Millán suaren sang per a endur-se els tres punts. La formació bellreguardina venç però no acaba de converçer, doncs el seu joc no es propi d'un equip capdavanter.
La derrota al mateix escenari i davant el mateix contrincant uns mesos abans continuava a la retina de la parròquia bellreguardina, no obstant, Zorro per al quadre local fou el primer en encetar el marcador sobrepassat l'equador d'aquest primer acte i encarregar-se així d'obrir el camí per a evitar que la història es repetira. Però els de casa no pogueren evitar que l'empat del Villalonga arribara roçant el final dels primers quaranta cinc minuts.
A la represa el Bellreguard va seguir sense trobar el bon joc que el conduïra a aconseguir el segon de la vesprada. Tingué que esperar al minut vuitanta quan Jaume, en el seu debut amb l'elàstica rogeta, a part d'aportar fluïdesa al joc ofensiu del seu nou equip, s'aconvertira en l'heroi de la vesprada al aconseguir un gol que valgué tres punts.
Mentre, el Xeresa no cessa amb la seva persecució al líder i derrotà a un altre aspirant a l'ascens, el Real de Gandia que amb aquest resultat es despenja del grup capdavanter de la taula.
La primera meitat va deixar veure dos equips amb les forces molt igualades. El Xeresa es va imposar al seu rival en quant al joc, però les ocasiones per als de Toni Sànchez no arribaren. Fou l'equip realer el que dispòs de l'ocasio mes clara per a establir el gol del desequilibri quan s'arribava al final d'aquest primer acte.
Al llarg de la segona meitat el Xeresa va continuar seguen el dominador del xoc i ara les ocasions si arribaven amb mes claredat. Al minut 65 Joanfran amb el cap manava al fons de la xarxa la pilota per a col-locar el 1-0. El Real de Gandia paregué despertar i va començar a manar de l'encontre per primera vegada en la vesprada del diumenge. Fruit d'allo encaixonaria al Xeresa, una arma de doble fil posat que arribats al minut noranta al contracolp l'equip verdet feia el gol de la sentencia obra d'Aparisi.
A fi de comptes nou triomf del Xeresa enfront d'un Real amb pocs arguments que va basar el seu joc ofensiu en jugades directes i on l'unica nota positiva per al quadre que dirigeix Toni Marti es el debut d'un vell conegut de la parròquia gualdinegra, Pablito.
A aquest grup capdavanter seguixen Verger i Conde; el primer després de derrotar a La Font per 3-0 posant així final al bon moment fonter, i el segon després de desfer-se d'un rival directe pels primers llocs, el Cullera "B".
A l'equip de l'Alqueria de la Comtessa li va costar pocs minuts fer-se amb la maneta del duel. Amb l'esferic al seu poder els de Salvador Pons començaren a crear perill sobre el marc del quadre de la Ribera que nomes va provocar esglais al seu rival amb balonades llargues en busca de l'esquena dels defensors groguets. El bon joc del Conde el dugué a avançar-se al marcador al aprofitar-se d'un rebuig del guardameta del Cullera que al llarg del primer acte va quallar una actuació destacable. Miky fou l'executor de la primera diana local amb la que s'arribaria al descans.
De tornada al rectangle de joc el filial del Cullera ixque a per totes i es va fer amb el domini del joc. Pero aquest domini va durar fins a que el Conde li va arravatar la batuta de l'encontre. Gracies a açò Pablo Colomar feia el gol de la tranquil·litat per a la formació de la Safor. No molt mes tard el Cullera "B" retallava distancies a traves d'un llançament de falta directa posa'n-li emoció al que restava de duel. Era el gol de la esperança per als riberencs. Però res mes lluny de la realitat, les tímides intentades dels rogets per aconseguir el gol de l'empat van topar amb un Conde molt ben plantat a la retaguardia que inclús va deixar sentenciat l'encontre amb el tercer gol amb el segell d'Alex Llido.
L'Almoines, La Font i el Daimús es troben a la zona noble. L'equip de Quique Parets va derrotar a domicili a un Benifairó que suma un altre despropòsit, mentre que el Daimús es retrobà amb la victòria també a domicili davant el Ciutat de Cullera, un altre conjunt que no deixa veure signes de millora.
El Benifairo disputa l'encontre que el posava cara a cara davant l'Almoines considerablement mermat per les baixes. Tal fou la situació de l'equip valler que el propi entrenador tingué que calçar-se les botes i el guardameta suplent tingué que fer les voltes de jugador de camp.
La màxima intensitat fou la nota predominant al llarg de tot l'encontre. Guerola de manera molt prompta per a l'Almoines fou el primer en obrir la llanda d'un equip al que esta costa'n-li traure resultats en aquesta recta d'eixida del campionat. Però quasi a l'equador d'aquest primer temps Omar feia l'empat per als d'un Andreu Bernat convertit per les circumstancies en futbolista a part d'entrenador. Sense mes gols però amb la mateixa intensitat el col·legiat decretava el camí al túnel de vestidors.
La segona meitat no deixaria a cap equip indiferent. L'Almoines pot ser fou qui mes empeny va posar en busca dels tres punts en un duel d'autentiques necessitats. Desprès d'una jugada on la parròquia local reclamava penal, Miguel culminava un contracolp amb un ajustat llançament des de fora del àrea per a fer el gol de la victorià per als de Quique Parets.
A la postre, encontre on dos equips ho donaren tot sobre el terreny de joc i que finalment es va decantar del costat blavet, fent d'aquesta manera que els de la Valldigna sumen la seua quarta derrota consecutiva.
Al Daimus pareix donar-se-li be el camp municipal La Aeria de Cullera, ja que a aquestes altures de la temporada ja ha realitzat dues visites a aquest estadi que ha saldat amb sendes victòria. La primera d'aquestes davant el filial del Cullera on va vèncer per la mínima i la segona el passat diumenge en el que va superar el Ciutat per 0-2.
La primera part va deixar veure a una taronja mecànica que dugué la veu cantant del duel. Les necessitats dels dos equips de traure algun resultat positiu es veieren plasmades sobre el verd amb les constants imprecisions del joc. A la fi d'aquest primer període l'empat sense gols seguira reflectit al lluminós.
A la segona meitat les coses canviaren. A pesar de que el Ciutat de Cullera ho va intentar per la seua condició d'equip local, fou el Daimus el que prompte va col·locar dues dianes pera a sentenciar l'envit. Els golejadors foren Pepe Costa i Alvaro. L'expulsió de l'arquer saforenc fou el mes destacable de la resta d'un encontre on el Daimus va saber sobreposar-se a l'adversitat de jugar amb un home menys durant alguns minuts.
De la part baixa de la taula destaca la primera victòria del Benirredrà davant un més que decebedor Vall d'Alfandech que li permet deixar de ser el farolet roig del grup.
L'equip que dirigeix Jose A. Vercher va afrontar el partit amb ni mes ni menys que onze baixes, el que va provocar que a la banqueta nomes comptara amb un jugador de refresc. A pesar del resultat final de 4-1, el desenvolupament del duel fou distint al que pot pensar-se.
Desprès de que el col-legiat anul-lara un gol al conjunt de la Valldigna i de que aquest es quedara en inferioritat numèrica, el Benirredra va aconseguir dos dianes, la primera d'aquestes des dels onze metres, que deixava el partit molt costera per amunt per als interessos del planter groguet. Però Jony, que torna desprès d'un llarg període de recuperació d'una lesió, per als vallers feia el 2-1. L'equip visitant es venia amunt a per el gol que posara les taules al marcador però les errades de cara a porta tornaren a ser un gran obstacle per a que la Vall empatara. Quan l'encontre estava trencat els locals aconseguiren dos gols mes per apuntalar la seua primera victoria.
Per la seua part, el Sueca United va descansar i la jornada pròxima visitarà el camp del Real. El Bellreguard serà qui tindrà el torn de descans la setmana que ve, circumstancia que pot costar-li el lideratge si Xeresa, Verger o Conde aconseguixen superar als seus respectius rivals.
La derrota al mateix escenari i davant el mateix contrincant uns mesos abans continuava a la retina de la parròquia bellreguardina, no obstant, Zorro per al quadre local fou el primer en encetar el marcador sobrepassat l'equador d'aquest primer acte i encarregar-se així d'obrir el camí per a evitar que la història es repetira. Però els de casa no pogueren evitar que l'empat del Villalonga arribara roçant el final dels primers quaranta cinc minuts.
A la represa el Bellreguard va seguir sense trobar el bon joc que el conduïra a aconseguir el segon de la vesprada. Tingué que esperar al minut vuitanta quan Jaume, en el seu debut amb l'elàstica rogeta, a part d'aportar fluïdesa al joc ofensiu del seu nou equip, s'aconvertira en l'heroi de la vesprada al aconseguir un gol que valgué tres punts.
Mentre, el Xeresa no cessa amb la seva persecució al líder i derrotà a un altre aspirant a l'ascens, el Real de Gandia que amb aquest resultat es despenja del grup capdavanter de la taula.
La primera meitat va deixar veure dos equips amb les forces molt igualades. El Xeresa es va imposar al seu rival en quant al joc, però les ocasiones per als de Toni Sànchez no arribaren. Fou l'equip realer el que dispòs de l'ocasio mes clara per a establir el gol del desequilibri quan s'arribava al final d'aquest primer acte.
Al llarg de la segona meitat el Xeresa va continuar seguen el dominador del xoc i ara les ocasions si arribaven amb mes claredat. Al minut 65 Joanfran amb el cap manava al fons de la xarxa la pilota per a col-locar el 1-0. El Real de Gandia paregué despertar i va començar a manar de l'encontre per primera vegada en la vesprada del diumenge. Fruit d'allo encaixonaria al Xeresa, una arma de doble fil posat que arribats al minut noranta al contracolp l'equip verdet feia el gol de la sentencia obra d'Aparisi.
A fi de comptes nou triomf del Xeresa enfront d'un Real amb pocs arguments que va basar el seu joc ofensiu en jugades directes i on l'unica nota positiva per al quadre que dirigeix Toni Marti es el debut d'un vell conegut de la parròquia gualdinegra, Pablito.
A aquest grup capdavanter seguixen Verger i Conde; el primer després de derrotar a La Font per 3-0 posant així final al bon moment fonter, i el segon després de desfer-se d'un rival directe pels primers llocs, el Cullera "B".
A l'equip de l'Alqueria de la Comtessa li va costar pocs minuts fer-se amb la maneta del duel. Amb l'esferic al seu poder els de Salvador Pons començaren a crear perill sobre el marc del quadre de la Ribera que nomes va provocar esglais al seu rival amb balonades llargues en busca de l'esquena dels defensors groguets. El bon joc del Conde el dugué a avançar-se al marcador al aprofitar-se d'un rebuig del guardameta del Cullera que al llarg del primer acte va quallar una actuació destacable. Miky fou l'executor de la primera diana local amb la que s'arribaria al descans.
De tornada al rectangle de joc el filial del Cullera ixque a per totes i es va fer amb el domini del joc. Pero aquest domini va durar fins a que el Conde li va arravatar la batuta de l'encontre. Gracies a açò Pablo Colomar feia el gol de la tranquil·litat per a la formació de la Safor. No molt mes tard el Cullera "B" retallava distancies a traves d'un llançament de falta directa posa'n-li emoció al que restava de duel. Era el gol de la esperança per als riberencs. Però res mes lluny de la realitat, les tímides intentades dels rogets per aconseguir el gol de l'empat van topar amb un Conde molt ben plantat a la retaguardia que inclús va deixar sentenciat l'encontre amb el tercer gol amb el segell d'Alex Llido.
L'Almoines, La Font i el Daimús es troben a la zona noble. L'equip de Quique Parets va derrotar a domicili a un Benifairó que suma un altre despropòsit, mentre que el Daimús es retrobà amb la victòria també a domicili davant el Ciutat de Cullera, un altre conjunt que no deixa veure signes de millora.
El Benifairo disputa l'encontre que el posava cara a cara davant l'Almoines considerablement mermat per les baixes. Tal fou la situació de l'equip valler que el propi entrenador tingué que calçar-se les botes i el guardameta suplent tingué que fer les voltes de jugador de camp.
La màxima intensitat fou la nota predominant al llarg de tot l'encontre. Guerola de manera molt prompta per a l'Almoines fou el primer en obrir la llanda d'un equip al que esta costa'n-li traure resultats en aquesta recta d'eixida del campionat. Però quasi a l'equador d'aquest primer temps Omar feia l'empat per als d'un Andreu Bernat convertit per les circumstancies en futbolista a part d'entrenador. Sense mes gols però amb la mateixa intensitat el col·legiat decretava el camí al túnel de vestidors.
La segona meitat no deixaria a cap equip indiferent. L'Almoines pot ser fou qui mes empeny va posar en busca dels tres punts en un duel d'autentiques necessitats. Desprès d'una jugada on la parròquia local reclamava penal, Miguel culminava un contracolp amb un ajustat llançament des de fora del àrea per a fer el gol de la victorià per als de Quique Parets.
A la postre, encontre on dos equips ho donaren tot sobre el terreny de joc i que finalment es va decantar del costat blavet, fent d'aquesta manera que els de la Valldigna sumen la seua quarta derrota consecutiva.
Al Daimus pareix donar-se-li be el camp municipal La Aeria de Cullera, ja que a aquestes altures de la temporada ja ha realitzat dues visites a aquest estadi que ha saldat amb sendes victòria. La primera d'aquestes davant el filial del Cullera on va vèncer per la mínima i la segona el passat diumenge en el que va superar el Ciutat per 0-2.
La primera part va deixar veure a una taronja mecànica que dugué la veu cantant del duel. Les necessitats dels dos equips de traure algun resultat positiu es veieren plasmades sobre el verd amb les constants imprecisions del joc. A la fi d'aquest primer període l'empat sense gols seguira reflectit al lluminós.
A la segona meitat les coses canviaren. A pesar de que el Ciutat de Cullera ho va intentar per la seua condició d'equip local, fou el Daimus el que prompte va col·locar dues dianes pera a sentenciar l'envit. Els golejadors foren Pepe Costa i Alvaro. L'expulsió de l'arquer saforenc fou el mes destacable de la resta d'un encontre on el Daimus va saber sobreposar-se a l'adversitat de jugar amb un home menys durant alguns minuts.
De la part baixa de la taula destaca la primera victòria del Benirredrà davant un més que decebedor Vall d'Alfandech que li permet deixar de ser el farolet roig del grup.
L'equip que dirigeix Jose A. Vercher va afrontar el partit amb ni mes ni menys que onze baixes, el que va provocar que a la banqueta nomes comptara amb un jugador de refresc. A pesar del resultat final de 4-1, el desenvolupament del duel fou distint al que pot pensar-se.
Desprès de que el col-legiat anul-lara un gol al conjunt de la Valldigna i de que aquest es quedara en inferioritat numèrica, el Benirredra va aconseguir dos dianes, la primera d'aquestes des dels onze metres, que deixava el partit molt costera per amunt per als interessos del planter groguet. Però Jony, que torna desprès d'un llarg període de recuperació d'una lesió, per als vallers feia el 2-1. L'equip visitant es venia amunt a per el gol que posara les taules al marcador però les errades de cara a porta tornaren a ser un gran obstacle per a que la Vall empatara. Quan l'encontre estava trencat els locals aconseguiren dos gols mes per apuntalar la seua primera victoria.
Per la seua part, el Sueca United va descansar i la jornada pròxima visitarà el camp del Real. El Bellreguard serà qui tindrà el torn de descans la setmana que ve, circumstancia que pot costar-li el lideratge si Xeresa, Verger o Conde aconseguixen superar als seus respectius rivals.
0 comentarios:
Publicar un comentario